Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! Són notables dins el primer dels pobles; els de la casa d’Israel acuden a ells.
S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep.
Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’a cabarà l’orgia dels vividors.»

Am 6,1.4-7

Salm Responsorial

Sl 145,7-10 (R.: 1b)

Lectura de la carta primera de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud.
Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis.
Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.
Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat, i habita en una llum inaccessible:
Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre.
Amén.

1Tm 6,11-16

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús digué als fariseus:
«Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.”
Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.”
Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.”
El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.”
Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

Lc 16,19-31

"La riquesa no ens permet veure els germans"

Un dels gran problemes de la riquesa és que el ric s’obsessiona amb els diners i no té ni temps ni ganes de preocupar-se dels altres i de les seves necessitats, per tant no solament deixen d’estimar Déu sinó també el proïsme. Ho veiem a les lectures d’avui. Un cop més, Amós denuncia els rics: S’estiren en llits de marfil..., mengen els anyells més tendres, improvisen al so de l’arpa, beuen vi en grans copes, s’ungeixen amb els perfums. Però el pitjor és que no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep, és a dir, no es preocupen del poble i es creuen segurs en la seva riquesa quan dins de pocs anys caurà el desastre sobre tots ells. Però als rics això no els preocupa. I això que també ells rebran el càstig: Seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.
Gairebé el mateix ens diu l’evangeli: el ric (que no té nom: podem ser cadascú de nosaltres) no veu el pobre, Llàtzer (és un rostre molt concret) ell que anava vestit de porpra i de lli finíssim i cada dia celebrava festes esplèndides. Però no ajuda el pobre. Ni el veu! Després reclama l’ajuda de Llàtzer, quan ja és massa tard: Abraham, envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua. Però Abraham li recorda que ara la situació és irreversible: Entre nosaltres i vosaltres hi ha un fossa immensa, que no es pot salvar de cap manera. Però encara té un bri de compassió (és una paràbola): Et prego que l’enviïs a casa meva... que Llàtzer els adverteixi perquè no acabin també en aquest lloc. Però Abraham li recorda que ja tenen Moisès i els profetes. Només cal que en facin cas, com n’havia d’haver fet ell. És el que diu Pau de forma clara en la segona lectura: Busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. La riquesa va ser la gran perdició del ric. Només va pensar en ell: no va practicar ni la fe ni la pietat ni l’amor. La riquesa ens fa oblidar Déu i els germans: i aquest és el gran pecat!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi